sábado, 26 de agosto de 2017

6è Mostremp sobre rodes a Espluga de Serra

20:00 h MOSTREMP SOBRE RODES
CLAROSBCUR. Dir. Anna Rubió i Quelic Berga, 2014 (11’)
L’espai natural és un reflex del nostre interior, així un petit bosc de cirerers pot ser la imatge de l’univers humà, on cada persona, d’alguna forma o altra, busca la seva llum, com l’arbre que creix pausadament.
FOC, BOSCOS I LLEGENDES Dir. Albert Aymamí i August Paüls, 2015 (24’)
“Foc, boscos i llegendes” explica la història de les Falles de la Pobla de Segur. Una tradició arrelada al Pirineu i que des de fa gairebé sis dècades es representa cada 17 de juny a la Pobla.
LES FALLES DE L’ALTRA RIBAGORÇA Dir. Sebastià Jordà i Victor Romero, 2016 (2’)
Les falles han estat declarades Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO. Això obre un seguit d’oportunitats, per a les comarques que durant segles han mantingut aquesta tradició.
A L’OMBRA DE LA MUNTANYA. Dir. Neith Sentis, 2016 (15’)
En busca d’una casa per formar una família, una parella arriba a un petit poble amagat als Pirineus. L’última generació de veïns rep els nous inquilins amb el braços oberts.
EM DIC ANA. Dir. Javier Ibañez, 2016 (20’)
L’Anna és una dona que viu en un poble on ningú l’entén, els nens es riuen d’ella, tothom la veu com una estranya…
VOLADA D’AIRE. Dir. Marc Puig, 2016 (9’)
Cristian Castell, tercera generació de casa Pubill d’Areny de Noguera, explica les seues vivències coma jove ramader, en aquest documental de Marc Puig. Amb una fotografia molt cuidada, Cristian va reflexionant sobre la feina de ramader, del seu futur, de les inquietuds que li genera aquest ofici, un ofici dur i que malauradament com altres està en perill extinció.

7a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, a la Terreta-Tremp

7a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, a la Terreta-Tremp

MICE.Terreta.17Data: Dissabte 5 d’agost de 2017
Lloc:  Església Parroquial de la Mare de Déu de les Neus d’Espluga de Serra (la Terreta-Tremp)7a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, a la Terreta-Tremp 










10 h Inauguració de la VIII Jornada Cultural Coneix la Terreta: Xerrades sobre la Ribagorça, els Pallars, la Franja i el Pirineu
16.30 h Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic 
LA CARA OCULTA DE LOS PANTANOS DE FRANCO Dir. Manuel Campo Vidal (49’). Produït per Lua Multimedia.
Documental de Lua Multimedia emès per TV3, Canal Sur y TV Castilla La Mancha que rescata la història, fins fa pocs anys desconeguda dels treballadors que varen construir les grans obre hidràuliques impulsades pel règim de Franco. Aquelles gegantines obre, situades en bona part d’elles al Pirineu aragonès i català, varen anegar pobles i zones conreables, varen desplaçar forçosament a la població autòctona i generaren una gran emigració. Aquest documental recull els testimonis de l´època, alcaldes, enginyers, tècnics, periodistes i mestres que narren les dures condicions de treball i relaten els accidents que varen quedar callats- “la cara oculta de los Pantanos de Franco” rendeix homenatge a tots els que varen participar en penoses condicions en aquelles obres.
17.30 h FRONTEIRAS Dir. Rubén Pardiñas, 2007. (58’). Produïda per Pasacana Films
Fronteiras revisa las diferències que existents entre els límits administratius de Galicia i els sociolingüístics. Sense arribar a prendre partit sobre la galleguitat dels territoris d’Astúries, Lleó i Portigal que voregen la frontera autonòmica, la pel·lícula reflexiona cóm la llengua i la cultura no estàn relaciones amb les divisions polítiques i cóm un concepte tant difós com la identita s’exten a través d’elles.
18.15 h Pausa
18.30 h Inauguració del MOSTREMP SOBRE RODES
CLAROSBCUR. Dir. Anna Rubió i Quelic Berga, 2014 (11’)
L’espai natural és un reflex del nostre interior, així un petit bosc de cirerers pot ser la imatge de l’univers humà, on cada persona, d’alguna forma o altra, busca la seva llum, com l’arbre que creix pausadament.
FOC, BOSCOS I LLEGENDES Dir. Albert Aymamí i August Paüls, 2015 (24’)
“Foc, boscos i llegendes” explica la història de les Falles de la Pobla de Segur. Una tradició arrelada al Pirineu i que des de fa gairebé sis dècades es representa cada 17 de juny a la Pobla.
LES FALLES DE L’ALTRA RIBAGORÇA Dir. Sebastià Jordà i Victor Romero, 2016 (2’)
Les falles han estat declarades Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO. Això obre un seguit d’oportunitats, per a les comarques que durant segles han mantingut aquesta tradició.
A L’OMBRA DE LA MUNTANYA. Dir. Neith Sentis, 2016 (15’)
En busca d’una casa per formar una família, una parella arriba a un petit poble amagat als Pirineus. L’última generació de veïns rep els nous inquilins amb el braços oberts.
EM DIC ANA. Dir. Javier Ibañez, 2016 (20’)
L’Anna és una dona que viu en un poble on ningú l’entén, els nens es riuen d’ella, tothom la veu com una estranya…
VOLADA D’AIRE. Dir. Marc Puig, 2016 (9’)
Cristian Castell, tercera generació de casa Pubill d’Areny de Noguera, explica les seues vivències coma jove ramader, en aquest documental de Marc Puig. Amb una fotografia molt cuidada, Cristian va reflexionant sobre la feina de ramader, del seu futur, de les inquietuds que li genera aquest ofici, un ofici dur i que malauradament com altres està en perill extinció.
20 h Concert de cloenda a càrrec de l’ Orfeó de Tremp 

VIII Jornada Cultural Coneix la Terreta

lunes, 18 de julio de 2016

Benvinguts a la Terreta, informació o desinformació?

L’Ajuntament de Tremp , juntament amb Projecte Geoparc Conca de Tremp - Montsec han editat un tríptic informatiu anomenat "Benvinguts a la Terreta".
Aquest tríptic mostra una sèrie d' errades pròpies del desconeixement i la llunyania de la Terreta amb la ciutat de Tremp.
La primera errada que últimament cada cop sembla agafar força és confondre la Terreta amb la Vall del Barranc del Solà i la carretera i pista que l'envolten.  Al tríptic fan un breu repàs a la història de diferents pobles: El Pont d'Orrit, Els Masos de Tamúrcia, Orrit, Torre de Tamúrcia, El Castellet, Espluga de Serra, Sapeira, Aulàs i Torogó. És curiós que al mapa de la Terreta sols es vulguin promocionar aquests llogarets i s'oblidin  de Castarné de les Olles, Escarlà, Espills,  Tercui i Castissent que #TambésónTerreta.
Però també té errades cronològiques que poden provocar el riure de qualsevol turista mínimament entès com afirmacions com que l’actual Pont d’Orrit és d’origen medieval o afirmar que el castell d’Orrit apareix com a pago orritense sense explicar qel seu significat, confondre el Comtat del Pallars per Comtat del Pallars Jussà, o afirmar que “Darrerament s’ha descobert” el document de Radulf Oriol o sobre l’etimologia de la Sapeira. 
Un cop més, es demostra, la poca cura de l'administració a l'hora d' informar sobre un territori i, queda clar que la Terreta juga a segona divisió. 

I sobretot, és molt curiós que en una publicació de l’Ajuntament de Tremp es digui que hi col·labora l’Associació Fem Terreta i s’oblidin de l’Associació Cultural de la Terreta que porta més anys fent activitats a la Terreta i  promoció de la Terreta per Catalunya. 





miércoles, 29 de junio de 2016

Adhesió al manifest en defensa de la unitat de les col·leccions del MNAC i el Museu de Lleida


La Terreta Decideix i l'Associació Cultural de la Terreta ens hem adherit al manifest en defensa de la unitat de les col·leccions del Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Museu de Lleida, 

Per a adhesions tant de persones com de col·lectius: 
https://manifestdefensamuseus.wordpress.com/ 

MANIFEST EN DEFENSA DE LA UNITAT DE LES COL·LECCIONS DEL MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA I EL MUSEU DE LLEIDA

Després dels darrers esdeveniments succeïts al voltant d’algunes de les obres d’art procedents del monestir de Santa Maria de Sixena conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu de Lleida i que van ser adquirides legalment per la Generalitat de Catalunya i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, les entitats i associacions sotasignades
– Que la Sentència 48/2015 de 8 d’abril de 2015 del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 d’Osca i el decret d’execució provisional 87/2015 de 24 de maig de 2016 del mateix Jutjat, que han declarat nul·les les operacions de compravenda i han ordenat el trasllat de les obres abans del 25 de juliol al monestir de Sixena, no són ferms i encara tenen recorregut judicial.
– Que la Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la Llei de Museus (1990) i la Llei de Patrimoni Cultural Català (1993), ha d’actuar amb fermesa i contundència per protegir aquest patrimoni i garantir que es conservi al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu de Lleida, atès que les obres en qüestió formen part de la unitat de les seves col·leccions.
– Que les obres afectades per aquest conflicte, avui conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu de Lleida, formen part del Catàleg del Patrimoni Cultural Català i, per aquesta raó, no poden sortir del país sense l’autorització de la Generalitat de Catalunya, a qui les lleis esmentades obliguen a tenir cura d’aquest patrimoni.
– Que lliurar les obres i traslladar-les al monestir de Sixena implica no complir el marc legal establert per les lleis catalanes, a la vegada que posa en risc un patrimoni que es troba inscrit dins el Catàleg del Patrimoni Cultural Català.
– Que l’entrega de les obres contradiu l’esperit dels projectes museològics dels dos museus, però de manera especial el projecte de Lleida, en el qual, la Franja i centres religiosos com el monestir de Sixena o la catedral de Roda d’Isàvena, són elements imprescindibles d’un relat que aprofundeix en la història de la Corona d’Aragó i del territori històric del Bisbat de Lleida. Aquest patrimoni, a més, és una peça clau per explicar el context social i religiós d’unes parròquies i d’uns territoris units per l’entesa i l’agermanament al llarg dels segles, i que ara es volen presentar com a espais històrics separats.
– Que el President, el Govern i la Conselleria de Cultura, haurien d’assumir de forma decidida i clara, i utilitzant tots els mecanismes legals i administratius, la defensa de la unitat de les col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del Museu de Lleida, comptant amb el suport de la societat civil.
I, per tant, DEMANEM:
QUE LA GENERALITAT ACTIVI AMB URGÈNCIA ELS MECANISMES JURÍDICS, LEGISLATIUS I ADMINISTRATIUS QUE LI BRINDA EL PARLAMENT, EL SEU ESTATUT D’AUTONOMIA I LES LLEIS CATALANES DE MUSEUS (1990) I DEL PATRIMONI CULTURAL CATALÀ (1993), I QUE OBLIGUEN LA GENERALITAT A VETLLAR PELS BÉNS PATRIMONIALS PROPIS I GARANTIR-NE EL GAUDI A LES GENERACIONS FUTURES.

VII Jornada Cultural Coneix la Terreta. Crida de Comunicacions